Fa
molts anys, Anna Maria Janer, una noia com vosaltres, va fer el bé i
va ajudar a totes les persones que tenia a prop: compartia les seves
joguines amb els seus amics i els acompanyava si es trobaven sols.
Durant
aquesta setmana recordarem a l'Anna Maria de manera molt especial
perquè volem semblar-nos a ella. Per això, li demanarem a Jesús
que ens ajudi i ens acompanyi.
Què
va moure a aquella noia perquè arrisqués tota la seva vida per una
empresa que no tindria cap benefici? Ella va fer silenci al seu cor i
així escoltar:
“PERQUÈ
TENIA FAM, I EM DONÀREU MENJAR; TENIA SET, I EM DONÀREU BEURE; ERA
FORASTER, I EM VAU ACOLLIR; ANAVA DESPULLAT, I EM VAU VESTIR; ESTAVA
MALALT, I EM VAU VISITAR; ERA A LA PRESÓ, I VINGUÉREU A VEURE'M.
[…] US HO ASSEGURO: TOT ALLÒ QUE FÈIEU A UN D'AQUESTS GERMANS MEUS
MÉS PETITS, A MI M'HO FÈIEU.”
I
avui, qui anirà amb aquells que ens necessiten? Qui cridarà al món
que val la pena viure pels altres? Qui dirà als homes que Déu els
estima amb bogeria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada