PAU I

QUÈ ÉS LA PAU PER A VOSALTRES?

DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I DE LA PAU

LILY&THE SNOWMAN

Cada hivern, el ninot de neu màgic, fa passar bones estones a la Lily. Amb el temps, la Lily té altres ocupacions i s'oblida d'ell. Però arriba un dia que la Lily recorda els bons moments que havia passat amb ell i els torna a reviure.

PER REFLEXIONAR

LA PACIÈNCIA

REFLEXIONS

Què bonic seria que no hi hagués fam 

en el món,

que no hi hagués guerres,

que no hi hagués diferències pel color,

 la raça o la religió de la gent!

Jo vull canviar el món i fer que hi hagi 

més amor i comprensió.

Vull posar el millor de mi per a ajudar a viure 

en un món de pau.

MIREM EL MÓN

Tres nenes, la Candela, la Daniela i la Mariona han aconseguit recaptar, venent polseres, un milió d'euros per a la investigació del càncer infantil. 
Tot va començar amb una paradeta de polseres al carrer quan una d'elles, la Candela, estava ingressada per aquesta malaltia. Ara ja està recuperada i ha tornat a fer vida normal. Durant la seva estada a l'hospital  una voluntària va ensenyar a la Candela a fer polseres per passar el temps i ella les va ensenyar a les seves amigues. Van ser elles les que van decidir començar a fer polseres que van anomenar "candela" en homenatge a la seva amiga per donar-les com a agraïment a qui fes un donatiu de 3 a 5 euros per recaptar diners per a la investigació d'aquesta malaltia.
Doncs ja veieu, les protagonistes d’aquesta història van començar a fer polseres als 9 anys. I mireu fins on han arribat!!!!!  

MAFALDA I LA FELICITAT

PER REFLEXIONAR...

El més bonic del treball en equip és 

que sempre tens els altres al teu costat.

                                                                                                                                                                           

SOMRIU

Somriure no costa gens
i dóna per a molt.
Un somriure només dura un instant,
però el seu record pot ésser etern.
Un somriure porta pau a la llar,
és prova innegable d'amistat;
Un somriure dóna repòs al qui està cansat,
torna el coratge al més desenganyat.
Si alguna vegada trobeu una persona
que no us dóna el somriure
que vosaltres mereixeu,
sigueu generosos:
doneu-li el vostre,
perquè ningú no té tanta necessitat d'un somriurecom aquell que no pot donar-ne als altres.

ESTIMAR i PERDONAR amb un cor sincer

El camí per aprendre a estimar és perdonant.  

Perdonar és el camí de l'alliberament. Qui s'allibera autènticament és aquell que perdona traient fora del seu cor la rancúnia i la venjança. 

Perdonar malgrat que es tingui raó i es tinguin mil justificacions per a no fer-ho, atrevir-se a pronunciar dins del cor la paraula "perdó". 

Perdonar quan t'han ofès i humiliat és quan es manifesta la grandesa del teu cor. 

Només qui estima autènticament pot dir "et perdono i ho oblido".

Perdonar és quan, malgrat sentir-te ofès, t'atreveixes a oferir un somriure amb amor.

- PREGÀRIA -

Déu de l'amor 

dóna'ns un cor sense fronteres; 

concedeix-nos que en el teu cor 

es fongui el nostre i el dels altres.

Que aprenguem a ser amables amb tothom, 

a perdonar de cor i oblidar les ofenses

 per entrar en una relació profunda amb l'altre, 

como ho va fer Anna Maria Janer.

LES PARAULES DOLCES

Aquest matí, la Lola s'ha despertat amb paraules dolces a la boca.

"Estan aquí", diu, "sento com s'inflen sota les galtes".

A Lola li agradaria dir les seves paraules dolces al pare. Però és massa tard. El pare se'n va.

A Lola li agradaria dir les seves paraules dolces a la mare. Però mare té molta pressa.

"Mama, m'agradaria dir-te. . . ", Xiuxiueja Lola.

"Després", contesta de seguida mare. "Arribaràs tard a l'escola".

A l'autobús, hi ha massa soroll per dir paraules dolces.

Al pati de l'escola, Lola s'acosta a la mestra. Però la senyoreta ja té un nen més petit en braços.

El seu company de taula no li cau molt simpàtic. No tindrà les seves paraules dolces.

Al migdia, al menjador, tothom mastega. La Lola no diu res. "Les paraules dolces", pensa, "no són per mastegar".

És l'hora d'esbarjo. Totes juguen en rotllana. La Lola no ha pogut deixar anar ni una paraula, i encara menys una paraula dolça.

A la sortida, veu en Francesc. És a ell a qui vol oferir les seves paraules dolces més dolces.

Però ell passa per davant dels seus nassos sense aturar-se, sense dir-li res, sense esperar les seves paraules dolces.

A l'autobús, encara hi ha massa soroll. Ara, la Lola posa mala cara.

Però quan arriba..."Mama, papa, us estimo! Us estimo! Us estimo! " La Lola ha aconseguit per fi dir les seves paraules dolces. Les paraules dolces, a l'anar-se'n, fan efecte. De seguida, tot són mims i petonets per la Lola. . . .

Però, mentre puja cap a la seva habitació, està una mica preocupada: i si demà ja no vinguessin les paraules dolces?

Tan aviat com Lola apaga el llum, es queda més tranquil·la. Les paraules dolces de demà ja estan a la seva habitació.

Aquest matí la Lola s'ha despertat amb paraules dolces a la boca.

Un conte preciós que ens ensenya que les paraules les tenim a dins i que hem de deixar-les sortir perquè facin la seva feina. 

I tu? Quines paraules dolces tens a dins? 

A qui t’agrada dir paraules dolces?

La Mare Janer, una bona samaritana (CS)

I VOSALTRES, SOU CAPAÇOS DE DESCOBRIR EN ELS ALTRES ALLÒ QUE NECESSITEN?

SORTIM amb Anna Maria per cercar junts la FELICITAT

Anna Maria Janer viu des de la felicitat, se sent feliç, no per tot el que té sinó pel que és. Ella no va voler viure des de la superficialitat. Va viure amb un cor generós, des de petita, va optar per una vida entregada als més necessitats i va treballar amb constància per ajudar a tots.

Ella és model d’alegria i senzillesa que busca ser algú pels altres amb la seva entrega desinteressada. Seguim el seu exemple, canviem la nostra actitud egoista per una actitud de generositat cap els més febles i així viurem feliços de veritat. Fem de la nostra vida un projecte d’alegria, amor i compressió “veient en els més necessitats a Jesús” com ho va fer Anna Maria.

-PREGÀRIA-

Avui sembraré un somriure...

perquè hi hagi més alegria.

Avui sembraré paraules i gestos de veritat... perquè no creixi la mentida.

Avui sembraré serenitat en les meves accions... per col·laborar amb la pau.

Avui sembraré justícia en els meus gestos i paraules... perquè regni la veritat.

Avui sembraré un gest de delicadesa...

perquè hi hagi més bondat.

Si cada un de nosaltres sembrem avui algunes d'aquestes llavors ens podrem mirar com veritables germans, fills d'un mateix Déu

i col·laboradors d'un món més humà.

SORTIM amb Anna Maria per CELEBRAR avui la seva festa!!

Avui, 11 de gener, totes les escoles, residències i comunitats de la Sagrada Família d’Urgell presents a 11 països del món (Espanya, Andorra, Itàlia, Guinea Equatorial, Mèxic, Perú, Colòmbia, Argentina, Xile, Uruguai i Paraguai) estem de celebració! perquè és la festa de la nostra fundadora, Anna Maria Janer Anglarill.

Tot i que ja han passat molts anys, Anna Maria Janer ens ha deixat un exemple de vida i també de com podem fer més feliços als altres. Imagineu que sou instruments i formeu part d’una orquestra: hi compartiu el que teniu i sou, posant-hi el vostre so al servei dels altres i on també necessiteu dels altres instruments per tocar la melodia. Aquella melodia que els sants, com Anna M. Janer i d’altres, van tocar per a Déu. I avui Jesús us convida a tocar la vostra melodia, una melodia que alegri a tots els que viuen al vostre voltant.

-DONEM GRÀCIES PER LA VIDA D'AMJ!-

Avui és un dia per estar alegres i donar gràcies a Déu. Celebrem la Vida! i no la de qualsevol persona; és la vida d’Anna M. Janer. Cada matí podríem donar gràcies nosaltres per la nostra vida, ja que és un regal de Déu per a compartir-lo amb tots. Només el que es comparteix amb autenticitat és el que neix del cor. Així va actuar ella…des de el cor, per el cor, fins a donar-ho TOT a tots. La seva vida fou PER ALS ALTRES.

Us convidem a escoltar aquesta cançó, “Celebra la vida” (fins al minut 1:26) i a pensar-hi: Quins motius tinc jo per a celebrar la vida? I l'Anna Maria?

SORTIM amb Anna Maria per CONSOLAR els que estan tristos

LA SONRISA

"Es el son de la risa, hija de la risa y nieta de la carcajada. El más saludable masaje de belleza para nuestra cara; el pasaporte al Reino de los Cielos; la ropa más bonita para el alma; el mejor antídoto contra las preocupaciones; la canción más cantada por los Ángeles; la oración de los sabios; la contraseña entre los buenos amigos; la puerta de la solidaridad entre conocidos y desconocidos; alienta la buena voluntad en los negocios; acorta el tiempo de la tristeza; llena de felicidad el hogar; es una clara manifestación de que hay buena salud; es descanso para los cansados; da calor a los tristes; da luz a los decepcionados y es como el sol: ilumina, calienta y se irradia por todos lados."

-PREGÀRIA-

Quant costa un somriure? Res.

Quant benefici ens pot donar? Molt.

Quant temps dura? Un instant.

I quant temps perdura en la memòria?

A vegades tota la vida.

Qui és tan ric que no la necessiti? 

Ningú.

Qui és tan pobre que no la pugui regalar?

Ningú.

Se empobreix aquell que la dóna?

Al contrari, s’enriqueix!

Es pot comprar, vendre o robar?

Només es pot oferir gratuïtament.

Qui està més necessitat d’un somriure?

Qui no en té cap per a regalar.

SORTIM amb Anna Maria per SEMBLAR-NOS a ella

Fa molts anys, Anna Maria Janer, una noia com vosaltres, va fer el bé i va ajudar a totes les persones que tenia a prop: compartia les seves joguines amb els seus amics i els acompanyava si es trobaven sols. 

Durant aquesta setmana recordarem a l'Anna Maria de manera molt especial perquè volem semblar-nos a ella. Per això, li demanarem a Jesús que ens ajudi i ens acompanyi.

Què va moure a aquella noia perquè arrisqués tota la seva vida per una empresa que no tindria cap benefici? Ella va fer silenci al seu cor i així escoltar:

 “PERQUÈ TENIA FAM, I EM DONÀREU MENJAR; TENIA SET, I EM DONÀREU BEURE; ERA FORASTER, I EM VAU ACOLLIR; ANAVA DESPULLAT, I EM VAU VESTIR; ESTAVA MALALT, I EM VAU VISITAR; ERA A LA PRESÓ, I VINGUÉREU A VEURE'M. […] US HO ASSEGURO: TOT ALLÒ QUE FÈIEU A UN D'AQUESTS GERMANS MEUS MÉS PETITS, A MI M'HO FÈIEU.”

I avui, qui anirà amb aquells que ens necessiten? Qui cridarà al món que val la pena viure pels altres? Qui dirà als homes que Déu els estima amb bogeria?