Obriu les portes ens convida a reflexionar sobre les persones que han
de fugir de casa seva a causa de la fam i la guerra. Quines coses faries tu per “obrir les portes”?
Aquesta setmana anem més enllà del mar, a Villa Allende, a l'Argentina. Allà hi trobem una comunitat d'acollida en la qual s'hi fan diverses activitats pastorals com: exercicis espirituals, organització de trobades de religioses i laics janerians, convivències de grups d'alumnes o recessos i jornades de grups parroquials.
Desitgem que les germanes que se n'ocupen continuïn essent sempre testimonis alegres de fe, esperança i amor.
L'autor de la cançó Amazing Grace va ser l'anglès John Newton, un
mariner que estava implicat en el mercat d'esclaus. Quan es va trobar
desesperat enmig d'una tempesta, tot i que no tenia fe, va resar amb
tanta intensitat que el vaixell va arribar a port. Agraït, es va fer
sacerdot i va escriure aquesta cançó.
És un cant preciós d'agraïment a
la vida que serveix per recordar que el més important de tot, el què
dóna sentit al món, és que ens estimem.
Aquesta setmana anem cap al sud, dediquem la nostra pregària a la comunitat de Sevilla. Una comunitat que treballa amb especial dedicació pels alumnes més vulnerables i també amb les famílies més desestructurades: les escolten i les orienten; famílies amb problemes econòmics, afectius...o qualsevol altre problema.
També promouen la formació dels docents i de tot el personal del Centre en els valors de l'Evangeli i en el Carisma de la Beata Anna Maria Janer.
Preguem JUNTS per la nostra comunitat i escola de Sevilla que a més està de celebració: 75 anys de fundació!!
Vivim en una societat impregnada pel consumisme. Ho volem tenir tot. Però moltes vegades la senzillesa té més valor. Vosaltres valoreu les petites coses que podeu tenir?
Aquesta setmana ens desplacem cap al Pirineu, a Andorra. Un país que té un entorn natural meravellós.
Allà hi trobem tres centres amb presència de Germanes: el Col·legi “Mare Janer” a Santa Coloma, el Col·legi
“Sagrada Família” a Escaldes-Engordany i el Col·legi “Sant Ermengol”
(anteriorment dirigit per la Congregació Salesiana) a Andorra la Vella.
Avui podeu escoltar la cançó i cantar-la seguint la lletra que teniu a sota del vídeo
SEMPRE BRILLA EL SOL
Ho tinc molt clar el que em passa No es gens estrany, tot marca Ho pots fer tot si hi ha amor. Un món que gira i gira, no et cansis i respira, només cal vèncer el dolor. Seré amb tu, amor. Voldria dir-te vius en un món que escolta No hi ha fronteres ni ombres, i sempre brilla el sol. No hi ha banderes, respostes que no esperes, gastant la teva vida, i sempre brilla el sol. (3) Voldria dir-te que, dir-te que, dir-te que... Voldria dir-te que amb tu es molt millor Voldria dir-te que, dir-te que, dir-te que... Voldria dir-te que amb tu sempre hi ha sol Amb tu tot es millor No hi ha banderes, respostes que no esperes, gastant la teva vida I sempre brilla el sol. (3)
La nova versió de la cançó “El mismo sol” d’Álvaro Soler és
un cant a l’esperança, partint de la idea que, malgrat tot el
que pugui passar, sempre brilla el sol. El missatge que
expressa és que cada dia hi ha llum, també per als que ho
passen malament. I la llum és més gran si arriba en forma
d’amor.
Una vegada un Maharajà, que tenia fama de ser molt savi, complia 100 anys. L'esdeveniment va ser rebut amb
gran alegria, ja que tots volien molt al governant. Al palau es va organitzar una gran festa per a aquella nit i es van
convidar a poderosos senyors del regne i d'altres països. El dia va arribar i una muntanya de regals es va amuntegar
a l'entrada del saló, on el Maharajà anava a saludar els seus convidats. Durant el sopar, el maharajà va demanar als
seus servents que separessin els regals en dos grups: els que tenien remitent i els que no se sabia qui els havia
enviat. A les postres, el rei va manar portar tots els regals en les seves dues muntanyes. Una de centenars de grans
i costosos regals i una altra més petita, d'una desena de presents. El maharajà va començar a agafar regal per regal de la primera muntanya i va anar cridant als que havien enviat els
regals. A cadascú el feia pujar al tron i li deia: -T’agraeixo el teu regal, te'l torno i estem com abans -i li tornava el regal, no importava quin fos. Quan va acabar
amb aquesta pila, es va acostar a l'altra muntanya de regals i va dir: -Aquests regals no tenen remitent. Aquests sí els accepto, perquè aquests no m'obliguen, i a la meva edat no és bo
contraure deutes. Jorge Bucay, Recomptes per Demián El missatge d'aquest conte ens ve a dir que quan donem alguna cosa, hem de donar-ho perquè volem, sense
establir deutes ni esperar que en un altre moment aquesta persona faci el mateix per nosaltres. I si fóssim
capaços de donar sense esperar res a canvi?
Després de les Festes Nadalenques i dels moments compartits amb les nostres famílies, és un bon moment per a reflexionar fins a quin punt coneixem els qui coneixem de sempre.
Aquest anunci ens convida a desconnectar de les xarxes socials.
I vosaltres, coneixeu a les persones que teniu més a prop?
En aquesta ocasió viatgem fins a la comunitat de Roma. Les germanes centren el seu treball pastoral en l'atenció de persones en situació de pobresa i marginalitat que viuen als carrers de la ciutat. La gran majoria dels sensesostre són migrants.
Desitgem que, amb l'ajuda de tots, puguin continuar oferint companyia, escalfor, aliment i ajuda als més desafavorits.