REGALS PER AL MAHARAJÀ

Una vegada un Maharajà, que tenia fama de ser molt savi, complia 100 anys. L'esdeveniment va ser rebut amb gran alegria, ja que tots volien molt al governant. Al palau es va organitzar una gran festa per a aquella nit i es van convidar a poderosos senyors del regne i d'altres països. 
El dia va arribar i una muntanya de regals es va amuntegar a l'entrada del saló, on el Maharajà anava a saludar els seus convidats. 
Durant el sopar, el maharajà va demanar als seus servents que separessin els regals en dos grups: els que tenien remitent i els que no se sabia qui els havia enviat. 
A les postres, el rei va manar portar tots els regals en les seves dues muntanyes. Una de centenars de grans i costosos regals i una altra més petita, d'una desena de presents. 
El maharajà va començar a agafar regal per regal de la primera muntanya i va anar cridant als que havien enviat els regals. A cadascú el feia pujar al tron i li deia: 
-T’agraeixo el teu regal, te'l torno i estem com abans -i li tornava el regal, no importava quin fos. 
Quan va acabar amb aquesta pila, es va acostar a l'altra muntanya de regals i va dir: 
-Aquests regals no tenen remitent. Aquests sí els accepto, perquè aquests no m'obliguen, i a la meva edat no és bo contraure deutes.
                                                            Jorge Bucay, Recomptes per Demián 


El missatge d'aquest conte ens ve a dir que quan donem alguna cosa, hem de donar-ho perquè volem, sense establir deutes ni esperar que en un altre moment aquesta persona faci el mateix per nosaltres.
I si fóssim capaços de donar sense esperar res a canvi?