Però... què vol dir formar part d'una Fundació?
La Fundació Educativa Anna Maria Janer va néixer inspirant-se en la vida i l'obra d'Anna Maria Janer, una dona que va dedicar la seva vida a educar, cuidar i servir les persones, especialment les que més ho necessitaven.
L'Anna Maria va entendre que educar no era només ensenyar a llegir, escriure o fer matemàtiques. Per a ella, educar també significava acompanyar les persones, escoltar-les, estimar-les i ajudar-les a créixer.
I aquesta manera de fer continua avui a les escoles de la Fundació.
Però... què fa la Fundació?
La Fundació ajuda a les escoles que en formem part a caminar juntes i a compartir una mateixa manera d'entendre l'educació.
A totes aquestes escoles hi ha nens i nenes diferents, mestres diferents i realitats diferents...però hi ha una cosa que ens uneix: volem educar persones capaces de fer un món una mica millor.
I això té molt a veure amb el lema que estem treballant aquest curs:
"SOC AQUÍ, PER A SERVIR"
I hi ha una cosa important: la Fundació no és només un edifici, un despatx o un nom.
La fundació sou també vosaltres, les famílies, els mestres, les persones que treballen a l'escola i totes les persones que fan possible que aquest projecte continuï.
Som una gran família que comparteix una manera de mirar i d'acompanyar les persones.
Un petit gest pot ser molt gran i ens pot omplir el cor
L'altruisme és la preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant el seu bé, i, per tant, oposant-se a l'egoisme.
Avui ens fixarem en el valor de l'empatia.
Aquest diumenge, 27 de setembre, l’Església celebra la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat.
És un dia per recordar totes les persones que han hagut de deixar casa seva i anar a viure a un altre lloc. Algunes marxen per buscar una vida millor, però d’altres ho han de fer perquè han viscut guerres, violència, pobresa o situacions molt difícils.
Entre aquestes persones també hi ha molts nens i nenes que han de deixar enrere la seva escola, els seus amics, la seva casa i, de vegades, la seva família.
Aquest any, la Jornada ens recorda una cosa molt important:
Jesús ens diu:
«Qui acull un infant com aquest en nom meu, m’acull a mi.»(Mt 18,5)
Per això, avui estem convidats a acollir, escoltar, respectar i ajudar les persones que arriben de fora.
I nosaltres, què hi podem fer?
No podem solucionar tots els problemes del món, però sí que podem començar per allò que tenim més a prop. Podem acollir un company nou, convidar-lo a jugar, ajudar-lo si ho necessita, escoltar-lo o simplement fer-li sentir que aquí també té un lloc.
Perquè de vegades, un petit gest pot fer que una persona que se sent sola se senti una mica més a casa.
- Com t’agradaria que et tractessin si fossis tu qui arribés nou a una escola?
- Què pots fer tu perquè una persona nova se senti ben acollida?
Avui comencem el dia amb un conte molt bonic que ens fa pensar sobre com ens poden ajudar els errors. Reflexionarem sobre les errades i les oportunitats per aprendre.
De vegades ens equivoquem i ens agradaria esborra el que hem fet o dit. Ara bé, els errors formen part del camí per aprendre, créixer i millorar. El més important no és pas no equivocar-se mai, sinó saber què podem aprendre de cada situació.
-No m'agrada que em vagis esborrant tota l'estona.
La gona va respondre:
-Ho faig perquè puguis tornar a escriure i fer-ho millor.
El llapis es va quedar pensant i li va donar les gràcies. Des de llavors van treballar junts sense discutir més.
Els errors ens ajuden a millorar
· Com et sents, quan t'equivoques?
· Què és més important, no equivocar-se mai o aprendre dels errors?