Un petit gest pot ser molt gran i ens pot omplir el cor
L'altruisme és la preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant el seu bé, i, per tant, oposant-se a l'egoisme.
Avui ens fixarem en el valor de l'empatia.
Aquest diumenge, 27 de setembre, l’Església celebra la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat.
És un dia per recordar totes les persones que han hagut de deixar casa seva i anar a viure a un altre lloc. Algunes marxen per buscar una vida millor, però d’altres ho han de fer perquè han viscut guerres, violència, pobresa o situacions molt difícils.
Entre aquestes persones també hi ha molts nens i nenes que han de deixar enrere la seva escola, els seus amics, la seva casa i, de vegades, la seva família.
Aquest any, la Jornada ens recorda una cosa molt important:
Jesús ens diu:
«Qui acull un infant com aquest en nom meu, m’acull a mi.»(Mt 18,5)
Per això, avui estem convidats a acollir, escoltar, respectar i ajudar les persones que arriben de fora.
I nosaltres, què hi podem fer?
No podem solucionar tots els problemes del món, però sí que podem començar per allò que tenim més a prop. Podem acollir un company nou, convidar-lo a jugar, ajudar-lo si ho necessita, escoltar-lo o simplement fer-li sentir que aquí també té un lloc.
Perquè de vegades, un petit gest pot fer que una persona que se sent sola se senti una mica més a casa.
- Com t’agradaria que et tractessin si fossis tu qui arribés nou a una escola?
- Què pots fer tu perquè una persona nova se senti ben acollida?
Avui comencem el dia amb un conte molt bonic que ens fa pensar sobre com ens poden ajudar els errors. Reflexionarem sobre les errades i les oportunitats per aprendre.
De vegades ens equivoquem i ens agradaria esborra el que hem fet o dit. Ara bé, els errors formen part del camí per aprendre, créixer i millorar. El més important no és pas no equivocar-se mai, sinó saber què podem aprendre de cada situació.
-No m'agrada que em vagis esborrant tota l'estona.
La gona va respondre:
-Ho faig perquè puguis tornar a escriure i fer-ho millor.
El llapis es va quedar pensant i li va donar les gràcies. Des de llavors van treballar junts sense discutir més.
Els errors ens ajuden a millorar
· Com et sents, quan t'equivoques?
· Què és més important, no equivocar-se mai o aprendre dels errors?
Avui retrem un homenatge a les persones grans que han viscut tantes experiències, i de les quals podem aprendre un munt!
Avui, Dia Internacional de la Llengua de Signes, practicarem una mica més la llengua de signes catalana per conèixer com s'expressen les lletres de l'abecedari:
Aquesta setmana és la Setmana Internacional de les Persones Sordes.
Per poder-se comunicar fan servir una llengua de signes. Sabríeu com saludar fent servir la llengua de signes catalana?
Amb aquest vídeo ho podreu aprendre i practicar. Som-hi!
On és allò que realment importa?
La cançó parla d'un viatge per l'univers i, després de veure "tres mil horitzons", acaba descobrint que el més valuós no és lluny sinó en la persona o les persones que tenim al costat.
I com podem nosaltres ajudar a curar les ferides?
Doncs amb petits gestos: escoltar, acompanyar, defensar, consolar, acollir, compartir o simplement estar al costat d’algú.
Recentment unes greus inundacions al Nepal han afectat milers de nens i nenes. Organitzacions com UNICEF estan ajudant les famílies que ho han perdut gairebé tot, portant-los material d’emergència, roba i altres coses que necessiten.
També aquí, a casa nostra, hi ha famílies que tenen dificultats per comprar aliments o afrontar les despeses del dia a dia. Per això, entitats com els bancs d’aliments intenten donar-los suport.
Aquestes situacions ens recorden que servir és mirar més enllà de nosaltres mateixos i preguntar-nos:
Com a família janeriana, volem aprendre a eixamplar el nostre cor i fer lloc a tothom. No importa d’on sigui una persona, com sigui, què tingui o si és amiga nostra.
Perquè quan ajudem una persona, quan l’acollim i quan fem que se senti valorada, estem fent que el món sigui una mica millor.
Avui, al nostre voltant i també en altres llocs del món, hi ha persones que necessiten ser escoltades, compreses i estimades.
Potser coneixem algú que se sent sol, un company que està passant per un moment difícil, una persona que no té prou recursos o algú que se sent rebutjat perquè és diferent.
Per això, Jesús ens convida a mirar les persones amb misericòrdia. Això vol dir mirar-les amb amor, intentar entendre com se senten i no jutjar-les ràpidament.
També ens convida a curar ferides. Algunes ferides es veuen, però d’altres no. Una paraula que fa mal, sentir-se exclòs, estar sol o que ningú t’escolti també pot fer mal.
Servir vol dir estar disposats a ajudar els altres, sense pensar primer en què en traurem nosaltres.
Servir és donar del nostre temps, escoltar, ajudar, compartir, acompanyar i cuidar les persones que ho necessiten.
I servir no vol dir fer sempre coses extraordinàries. Moltes vegades, els petits gestos són els que fan la diferència: ajudar un company que té dificultats, escoltar algú que està trist, compartir amb qui no té, acollir una persona nova o defensar algú que està sent tractat injustament.
Quan diem «per a servir», volem dir que no triem només les persones que ens cauen bé o que són amigues nostres. Podem servir tothom, sense deixar ningú de banda.
Com a família janeriana, volem viure el servei allà on som: a casa, a l’escola, al nostre barri i també més enllà. Perquè allà on hi ha una persona que necessita ajuda, nosaltres podem fer alguna cosa.
Això és el que va fer la Beata Anna Maria Janer al llarg de la seva vida. Allà on era, buscava com podia ajudar i cuidar les persones que més ho necessitaven. No es va quedar de braços plegats davant les necessitats dels altres.
Per això, servir és convertir l’amor en accions. És fer que allò que sentim per les persones es noti en la nostra manera d’actuar.
Vivim en un món on encara hi ha murs que separen les persones. Alguns murs els podem veure, però d’altres són invisibles. Són murs que apareixen quan rebutgem algú perquè és diferent, quan no escoltem una persona, quan deixem algú de banda, quan tenim prejudicis o quan pensem només en nosaltres mateixos.
Jesús ens convida a trencar aquests murs i a construir ponts. Per això, com a família janeriana, volem aprendre a servir sense fronteres, sense preguntar-nos si aquella persona és amiga nostra, si és com nosaltres o si ens ho agrairà.
El nostre lema ens diu:
Però, què vol dir realment «SÓC AQUÍ»?
Soc aquí vol dir estar present. No estar només amb el cos, sinó amb els ulls oberts i el cor atent al que passa al nostre voltant.
Vol dir adonar-nos que potser un company està trist, que algú necessita ajuda, que una persona se sent sola o que algú necessita simplement que l’escoltem.
Soc aquí també vol dir dir:
«Puc fer alguna cosa per tu. No passaré de llarg. Puc estar al teu costat.»
No sempre podrem solucionar els problemes dels altres, però sempre podem fer alguna cosa: escoltar, acompanyar, ajudar, compartir, acollir o simplement estar al costat d’algú.
Per això, «Soc aquí» és una actitud: estar disposats a mirar més enllà de nosaltres mateixos i descobrir qui ens necessita.