Lema Pastoral 2023-24

Lema Pastoral 2023-24

divendres, 25 de novembre del 2016

COMENÇA L'ADVENT

    Iniciem aquest cap de setmana l'Advent. La paraula Advent vol dir espera, preparació pel que vindrà.
      En el temps d'Advent ens preparem per a poder celebrar, amb tot el cor, una cosa important: el naixement de Jesús. Per això hem d'estar atents: Jesús torna a venir però no ho fa amb soroll, ni porta un exèrcit, ni s'anuncia per la tele.
Jesús torna a néixer i ens demana que aquests dies preparem aquest esdeveniment amb les nostres actituds, amb les nostres maneres d'actuar.
      Quan algú espera una cosa està impacient, però en canvi vol que arribi aviat, nosaltres avui comencem a esperar a Jesús, hem de preparar aquesta festa amb molta il·lusió.

dimecres, 23 de novembre del 2016

EL PLANETA "ALGUN LLOC"

Fa molts anys va néixer un planeta. El seu nom era “Algun Lloc” i tenia molts problemes: patia terratrèmols i huracans; volcans en erupció n'anaven modificant la geografia....”Algun Lloc”, de tant canviar, ja no sabia qui era i això li entristia. La seva supervivència era una lluita inacabable. Què podia fer “Algun Lloc”? Desesperat, es va girar cap al seu interior i es va mirar a si mateix com mai havia fet fins llavors. Va descobrir parts desconegudes com capes de carbó negres, dipòsits de petroli i filons d'or, de plata i pedres precioses.
I, a sota de tot, una regió estable i pesant, que ni tan sols la tempesta més violenta podria moure, empènyer o deformar. Es tractava d'un imant poderós i ple d'energia. “Algun Lloc” no havia vist mai aquella part d'ell mateix.
- Qui ets tu? -li va preguntar
- Sóc el teu nucli. No tenia veu fins que m'has trobat. Ara saps que no estàs sol. Jo sóc la teva força i el teu centre, et mantinc estable en el teu sistema solar. Ara que ens coneixem, podem millorar plegats el nostre planeta.
Així, “Algun Lloc”, va trobar l'alegria i va aprendre a valorar els tresors del seu planeta.
(Mª Mercè Conangla -Jaume Soler)


*Si mireu el vostre interior , quins tresors podeu descobrir?
*Si dediquem temps a descobrir el nostre tresor interior, ens sentirem més confiats i valents quan arribin les dificultats.

dimarts, 22 de novembre del 2016

MIREM EL MÓN

https://www.youtube.com/watch?v=tbvlM4Higy4
(veure el vídeo fins el minut 1:25)

La imatge dels jugadors de l'Infantil B del Barça consolant els seus adversaris que dóna la volta al món.
Els jugadors del Barça Infantil han ofert una imatge de les que s'acaben recordant més que un bon gol o una jugada espectacular. Els blaugranes han guanyat un torneig al Japó, la World Challenge Cup de Tòquio, i en veure com estaven d'afectats els seus rivals després de la derrota no han dubtat a anar a consolar-los.
Aquest és un bon exemple de com acollir els sentiments dels altres. Els nens de l'equip guanyador va prioritzar les abraçades als seus rivals, que ploraven desconsolats, a la seva pròpia celebració. 
Així hauríem d'actuar nosaltres en el nostre dia a dia, a classe i al pati. 

divendres, 18 de novembre del 2016

DIA UNIVERSAL DEL NEN

Diumenge es celebra el Dia Universal del Nen. Es va triar el dia 20 de novembre per recordar la data en què l'Assamblea General de l'ONU va aprovar la Declaració del Drets de l'Infant el 1959.

dimecres, 16 de novembre del 2016

EL QUADRE MÉS BELL DEL MÓN

Hi havia, en un país, un rei amant de la pintura i la natura que va voler posseir el quadre més bell que pogués fer-se dels paisatges del seu regne. Per això va convocar a tots els pintors que habitaven aquelles terres, i un matí els va guiar fins els seu paisatge preferit.
- No trobareu una imatge igual a tot el regne - els va dir-. Qui millor la pinti en un gran quadre serà molt ben recompensat. 
Els artistes, acostumats a dibuixar els més bells paratges, no van trobar aquell lloc tan magnífic com el rei deia i, veient que la seva fama no augmentaria, es van proposar resoldre l'encàrrec ràpidament. Tots van tenir els seus quadres llestos a mig matí, excepte un, que tot i pensar el mateix que els seus companys sobre el paisatge, va voler pintar-ho el millor possible. Va posar tanta cura en el seu treball, que en caure la tarda, quan portava ja algunes hores pintant en solitari, tot just havia completat un trosset de la tela.
Però llavors va passar una cosa meravellosa. A posta de sol, les muntanyes van crear un increïble joc de llums amb els seus últims raigs i, ajudades pels reflexos de l'aigua en un riu proper, un estrany vent que retorçava els núvols i els variats colors de milers de flors, van donar a aquell paisatge un toc de somni insuperable.
Llavors el pintor va entendre la predilecció del rei per aquell lloc, i va pintar-lo amb la seva cura habitual, per crear el més bell quadre del regne. 
I aquell laboriós pintor, que no era més hàbil ni tenia més talent que altres, va superar a tots en fama gràcies a la paciència i cura que posava en tot el que feia. 

REFLEXIONEU:
Nosaltres hem de fer com el pintor que va saber esperar, que volia fer la feina ben feta, sense preses. D'aquesta manera les feines del cole ens sortiran més bé. També hem de mostrar paciència amb els nostres companys i amics. No ens oblidem que la paciència ens dóna forces per afrontar els problemes i conservar la calma davant les situacions difícils. 

dilluns, 14 de novembre del 2016

LA VERITAT


VISUALITZAR EL VÍDEO (fins el minut 3:16)

REFLEXIONEU:
Ser honest és conèixer les meves limitacions, les meves virtuts i defectes, i la meva conducta. Ser honest és respectar els altres, és no apropiar-se de les coses dels altres, és ser sincer en la relació amb l'altre, és no mentir i sempre dir la veritat, per més dura que sigui. Ser honest és esforçar-se per fer alguna cosa útil en benefici dels altres, sense esperar res a canvi.

dijous, 10 de novembre del 2016

LA CIGALA I LA FORMIGA

Què feliç era la cigala durant l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... però l'estiu, no és etern. Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes. 
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa. 
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga? 
I va pensar dintre seu. 
- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran. 
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga. 
- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta. 
El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament: 
- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ... 
I la formiga va contestar : 
- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible construir una casa? 
- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa. 
- I què? - va preguntar la formiga 
- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala. 
- Cantaves? doncs, per què no proves ara de ballar? 
I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar. 

REFLEXIÓ:
Treballar bé, amb constància i esforç, té una recompensa. En el conte la formiga passa l'hivern sense problemes, mentre que si no ens preocupem per la nostra feina ens pot passar que les coses ens vagin malament, com la cigala que acaba morta de fred i de gana. 
I tu? Què ets? Cigala o Formiga? 

dimecres, 9 de novembre del 2016

CAMINANDO


VISUALITZEU EL VÍDEO (fins el minut 2:12)

*REFLEXIÓ:
Comencem a caminar aquest curs amb moltes ganes, molts objectius a aconseguir. Sabem que ens portarà feina, que no serà una tasca gens fàcil, però sent constants i mantenint-nos forts en el camí els podrem aconseguir.

dilluns, 7 de novembre del 2016

MIREM EL MÓN












Aquest és l'home-escombraries que vol remoure la teva consciència Sembla una tasca ridícula o inútil, però encara hi ha gent que destina tot el seu esforç a recordar-nos que un altre món és possible. Gent com en Rob, que es passeja pels carrers de Nova York vestit amb un vestit fet d'escombraries. L'home, embolicat amb bosses plenes de deixalles dels novaiorquesos, porta dues setmanes amb la seva tasca. El seu objectiu: cridar l'atenció de la seva ciutat i, de passada, de tot el món, sobre la immensa quantitat de residus que generem. 

divendres, 4 de novembre del 2016

COMPTA AMB MI



El grup Txarango ha cedit la seva cançó "Compta amb mi" per la campanya de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia per ajudar als nens i nenes amb malalties que no tenen cura. Es tracta de millorar la qualitat del que els queda de vida especialment un cop són a casa. S’ha fet un vídeo especial amb la cançó i han cedit els drets de la música per a poder recaptar diners.