LA CIGALA I LA FORMIGA

Què feliç era la cigala durant l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... però l'estiu, no és etern. Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes. 

- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa. 

- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga? 

I va pensar dintre seu. 

- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran. 

I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga. 

- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta. 

El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament: 

- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ... 

I la formiga va contestar : 

- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible construir una casa? 

- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa. 

- I què? - va preguntar la formiga 

- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala. 

- Cantaves? doncs, per què no proves ara de ballar? 

I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar. 

REFLEXIÓ:

Treballar bé, amb constància i esforç, té una recompensa. En el conte la formiga passa l'hivern sense problemes, mentre que si no ens preocupem per la nostra feina ens pot passar que les coses ens vagin malament, com la cigala que acaba morta de fred i de gana. 

I tu? Què ets? Cigala o Formiga?