Fa molts anys va néixer un planeta. El seu nom era “Algun Lloc” i tenia molts problemes: patia terratrèmols i huracans; volcans en erupció n'anaven modificant la geografia....”Algun Lloc”, de tant canviar, ja no sabia qui era i això li entristia. La seva supervivència era una lluita inacabable. Què podia fer “Algun Lloc”? Desesperat, es va girar cap al seu interior i es va mirar a si mateix com mai havia fet fins llavors. Va descobrir parts desconegudes com capes de carbó negres, dipòsits de petroli i filons d'or, de plata i pedres precioses.
I, a sota de tot, una regió estable i pesant, que ni tan sols la tempesta més violenta podria moure, empènyer o deformar. Es tractava d'un imant poderós i ple d'energia. “Algun Lloc” no havia vist mai aquella part d'ell mateix.
- Qui ets tu? -li va preguntar
- Sóc el teu nucli. No tenia veu fins que m'has trobat. Ara saps que no estàs sol. Jo sóc la teva força i el teu centre, et mantinc estable en el teu sistema solar. Ara que ens coneixem, podem millorar plegats el nostre planeta.
Així, “Algun Lloc”, va trobar l'alegria i va aprendre a valorar els tresors del seu planeta.
(Mª Mercè Conangla -Jaume Soler)
*Si mireu el vostre interior , quins tresors podeu descobrir?
*Si dediquem temps a descobrir el nostre tresor interior, ens sentirem més confiats i valents quan arribin les dificultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada