EL QUADRE MÉS BELL DEL MÓN

Hi havia, en un país, un rei amant de la pintura i la natura que va voler posseir el quadre més bell que pogués fer-se dels paisatges del seu regne. Per això va convocar a tots els pintors que habitaven aquelles terres, i un matí els va guiar fins els seu paisatge preferit.
- No trobareu una imatge igual a tot el regne - els va dir-. Qui millor la pinti en un gran quadre serà molt ben recompensat. 
Els artistes, acostumats a dibuixar els més bells paratges, no van trobar aquell lloc tan magnífic com el rei deia i, veient que la seva fama no augmentaria, es van proposar resoldre l'encàrrec ràpidament. Tots van tenir els seus quadres llestos a mig matí, excepte un, que tot i pensar el mateix que els seus companys sobre el paisatge, va voler pintar-ho el millor possible. Va posar tanta cura en el seu treball, que en caure la tarda, quan portava ja algunes hores pintant en solitari, tot just havia completat un trosset de la tela.
Però llavors va passar una cosa meravellosa. A posta de sol, les muntanyes van crear un increïble joc de llums amb els seus últims raigs i, ajudades pels reflexos de l'aigua en un riu proper, un estrany vent que retorçava els núvols i els variats colors de milers de flors, van donar a aquell paisatge un toc de somni insuperable.
Llavors el pintor va entendre la predilecció del rei per aquell lloc, i va pintar-lo amb la seva cura habitual, per crear el més bell quadre del regne. 
I aquell laboriós pintor, que no era més hàbil ni tenia més talent que altres, va superar a tots en fama gràcies a la paciència i cura que posava en tot el que feia. 

REFLEXIONEU:
Nosaltres hem de fer com el pintor que va saber esperar, que volia fer la feina ben feta, sense preses. D'aquesta manera les feines del cole ens sortiran més bé. També hem de mostrar paciència amb els nostres companys i amics. No ens oblidem que la paciència ens dóna forces per afrontar els problemes i conservar la calma davant les situacions difícils.