LES PARAULES DOLCES

Aquest matí, la Lola s'ha despertat amb paraules dolces a la boca.

"Estan aquí", diu, "sento com s'inflen sota les galtes".

A Lola li agradaria dir les seves paraules dolces al pare. Però és massa tard. El pare se'n va.

A Lola li agradaria dir les seves paraules dolces a la mare. Però mare té molta pressa.

"Mama, m'agradaria dir-te. . . ", Xiuxiueja Lola.

"Després", contesta de seguida mare. "Arribaràs tard a l'escola".

A l'autobús, hi ha massa soroll per dir paraules dolces.

Al pati de l'escola, Lola s'acosta a la mestra. Però la senyoreta ja té un nen més petit en braços.

El seu company de taula no li cau molt simpàtic. No tindrà les seves paraules dolces.

Al migdia, al menjador, tothom mastega. La Lola no diu res. "Les paraules dolces", pensa, "no són per mastegar".

És l'hora d'esbarjo. Totes juguen en rotllana. La Lola no ha pogut deixar anar ni una paraula, i encara menys una paraula dolça.

A la sortida, veu en Francesc. És a ell a qui vol oferir les seves paraules dolces més dolces.

Però ell passa per davant dels seus nassos sense aturar-se, sense dir-li res, sense esperar les seves paraules dolces.

A l'autobús, encara hi ha massa soroll. Ara, la Lola posa mala cara.

Però quan arriba..."Mama, papa, us estimo! Us estimo! Us estimo! " La Lola ha aconseguit per fi dir les seves paraules dolces. Les paraules dolces, a l'anar-se'n, fan efecte. De seguida, tot són mims i petonets per la Lola. . . .

Però, mentre puja cap a la seva habitació, està una mica preocupada: i si demà ja no vinguessin les paraules dolces?

Tan aviat com Lola apaga el llum, es queda més tranquil·la. Les paraules dolces de demà ja estan a la seva habitació.

Aquest matí la Lola s'ha despertat amb paraules dolces a la boca.

Un conte preciós que ens ensenya que les paraules les tenim a dins i que hem de deixar-les sortir perquè facin la seva feina. 

I tu? Quines paraules dolces tens a dins? 

A qui t’agrada dir paraules dolces?