JESÚS s’ha aturat a descansar al costat d’un pou de Samaria. Els seus deixebles s’han anat a comprar menjar al poble. Jesús està parlant amb una dona que ha vingut a agafar aigua. Ell li diu: «Dóna’m de beure».
Això sorprèn molt la dona. Sabeu per què? Doncs perquè Jesús és jueu, i ella és samaritana. A la majoria dels jueus no els agraden els samaritans. Ni tan sols hi parlen! Però Jesús estima tota classe de persones. Per això diu: «Si sabessis qui et demana que li donis de beure, tu li demanaries i ell et donaria aigua que dóna vida».
La dona respon: «Senyor, el pou és fondo, i ni tan sols tens un cubell. D’on penses treure aquesta aigua que dóna vida?».
Jesús explica: «Si beus aigua d’aquest pou, tornaràs a tenir set. Però l’aigua que jo et donaré pot fer que una persona visqui per sempre».
«Senyor, dóna’m aquesta aigua!», diu la dona. «Així no tindré set mai més, i ja no hauré de venir aquí a buscar aigua».
La dona es pensa que Jesús està parlant d’aigua de debò, però en realitat ell parla de la veritat sobre Déu i el seu Regne. Aquesta veritat és com aigua que dóna vida. De fet, pot donar a una persona vida eterna.
Llavors Jesús diu a la dona: «Vés, crida el teu marit i vine aquí».
«Jo no tinc marit», respon ella.
Jesús li diu: «Has contestat bé. Has tingut cinc marits, i l’home amb qui vius ara no és el teu marit».
La dona es queda parada perquè tot això és veritat. Com és que Jesús sabia aquestes coses? Doncs ho sap perquè Jesús és qui Déu havia promès enviar, i Déu li dóna aquesta informació. Just en aquell moment tornen els deixebles de Jesús, i se sorprenen de trobar-se’l parlant amb una samaritana.
Què aprenem de tot plegat? Això ens mostra que Jesús és bondadós amb gent de totes les races. Nosaltres també ho hem de ser. No hem de pensar que algunes persones són dolentes només perquè siguin d’una raça determinada. Jesús vol que tothom conegui la veritat que du a la vida eterna. Nosaltres també hauríem de voler ajudar la gent a aprendre la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada