LA CORONA DE LLAUNA

«Hi havia una vegada un captaire que no posseïa res. Sobrevivia fent malabars. Portava una roba molt pobra i es cobria el cap amb un barret verd. Era pobre, però feliç. No desitjava res i sabem que, quan no es desitja cap cosa, s'és més feliç. Un dia, donant voltes pel carrer va veure que un noi portava una corona molt vella de llauna sobre el seu cap. El captaire es va quedar bocabadat i va pensar: Quin goig seria poder desprendre'm d'aquest barret verd i posar-me aquella corona de llauna! Havia nascut al seu cor un desig molt estrany i, amb això, ja no era feliç. Des d'aquell dia el captaire va deixar de gaudir com abans; ara somniava amb aquella corona, la ambicionava i això va fer que es tornés molt trist. Llavors se li va ocórrer una idea: totes les recaptes aconseguides amb els seus malabars a canvi de la corona. Així ho va fer i ho va aconseguir. Què maca que era! Ja podia ser feliç… però no, no va ser així. La veritat és que des de llavors, desitjava cada vegada més i allò que desitjava moltes vegades eren coses molt ximples, les coses més ximples que et puguis imaginar... Però, per fi, un dia va comprendre que la corona de llauna no era més que un caprici i per això va decidir tornar-li al noi. Quan ho va fer, llavors va tornar a sentir-se lliure i feliç, més encara que como ho havia sigut abans.»

Aquesta història ens diu que hem d'estar contents amb allò que tenim i treballar des del començament de curs sense voler tenir moltes coses especials.