Cada matí, una dona gran s'asseia al mateix banc del parc. No feia res d'especial: només observava.
Un dia, un jove li va preguntar:
-No t'avorreixes, de venir aquí cada dia?
Ella va somriure i va respondre:
-Aquí he vist un nen fer les seves primeres passes, una parella reconciliar-se, un gos aprendre a seure i un arbre florir després d'un hivern llarg.
El jove es va quedar en silenci. Aquell dia, per primer cop, es va asseure al seu costat...i va començar a mirar.
REFLEXIÓ:
Vivim tan de pressa que sovint no veiem les coses petites que fan que la vida sigui gran. Un somriure, una conversa curta, una cançó que sona de fons, una mirada amable...
Avui us convidem a parar atenció a un petit moment. Potser no canviarà el món, però pot canviar el teu dia.
- Quin petit moment us va fer somriure ahir?
- Què podeu fer avui per crear un petit moment bonic per a algú?
- Quina cosa petit valoreu molt i sovint oblideu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada