.jpg)
En aquell temps, Jesús se n’anà cap a la muntanya de les Oliveres. I de bon matí es presentà altra vegada al temple, i tot el poble acudia a ell, i assegut els ensenyava. I els escribes i fariseus li porten una dona sorpresa en adulteri, i la posen al mig, i li diuen: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en flagrant adulteri. I, en la Llei, Moisès ens manà d’apedregar-les aquestes tals. ¿Tu què hi dius, doncs?». Però això ho deien, temptant-lo, per poder-lo acusar. I Jesús, ajupint-se, escrivia a terra amb el dit. I com que ells persistien interrogant-lo, es posà dret, i els digué: «Qui de vosaltres estigui sense pecat, que tiri el primer la pedra sobre ella». I ajupint-se novament, escrivia a terra. I ells, sentint això, anaven sortint un després de l’altre començant pels més vells; i quedà ell sol i la dona, dempeus, al mig. I posant-se dret, li digué: «Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?». I ella digué: «Ningú, Senyor». I li digué Jesús: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i ja no pequis més».
